BENVINGUTS i BENVINGUDES A EL WEB D’SKUES!!!

 

CampamentsSetmanaSanta2017

CampamentsEstiu2016

Ja tenim la Revista SKUA (edició especial)

Al final de l’Acte unitari del 50è aniversari de l’agrupament, s’ha repartit la revista SKUA núm. 48 (edició especial). En destaquen com a continguts principals l’article que descriu els primers anys de l’agrupament, l’entrevista a Tomàs Adell (cap d’agrupament dues dècades), un còmic amb els fets de la història més destacats, el llistat dels 223 caps que han passat per l’agrupament, així com un reportatge fotogràfic a les pàgines centrals de l’agrupament a l’actualitat.

Descarrega’t la revista i gaudeix del seu contingut: Revista SKUA_num 48

També és possible llegir en aquest web l’article complet “De la patrulla lliure a l’agrupament” i l’entrevista extensa a Tomàs Adell.

 

De la patrulla lliure a l’agrupament escolta (1969-1972)

De la patrulla lliure a l’agrupament

En un context de prohibició de l’expressió cultural catalana i de l’activitat associativa lliure, un grup de nois de 12 a 15 anys, companys d’escola de Maristes Sants-Les Corts, emprenen l’aventura de formar una patrulla escolta lliure. Els primers membres són el Josep Illa, el Tomàs Adell, el Josep Maria Alonso, el Francesc Belmonte i l’Albert Pociello, sent aquest darrer el primer cap de patrulla, ja que és l’únic que té una relació prèvia amb l’escoltisme (és minyó de l’AE Pere el Gran abans de la seva desaparició, el 1965). Al mateix temps, “tots nosaltres de manera individual havíem fet els primers passos per cercar documentació, llegir llibres i tríptics, perquè a tots ens captava el món escolta, tant l’aspecte exterior d’acampada, de contacte amb la natura, com el valor pedagògic que tenia l’escoltisme.”[1]. El grup de nois Maristes Sants-Les Corts interactua amb un grup de noies de l’Escola Sagrada Família, una escola de llarga tradició al barri, situada al carrer Guadiana, 13-17. Algunes d’aquestes noies, com la Maria Josep León o la Maribel Español, també tenen protagonisme en els primers anys de l’agrupament.

Les primeres activitats no poden anar més enllà de fer reunions, sovint a la part de darrere de la cansaladeria, botiga familiar del Josep Illa, al carrer Constitució 85 (La Bordeta), i de la lectura de llibres, ja que per l’edat dels membres les famílies no els permeten anar d’excursió. Més tard es comencen a fer sortides, primer d’un dia i més endavant de dos. L’uniforme és el que porten les patrulles escoltes lliures: pantalons de tela de color caqui i camisa de color marró clar. El cap de patrulla porta dues barres a la camisa i el segon en porta una. Utilitzen un fulard de color marró amb ribet blau marí. També hi ha un banderí de patrulla, de color groc amb ribet negre i una skua negra. El mètode i els carnets que es fan servir són els de Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. El Manel Vázquez és la persona que fa de cap orientador de la patrulla, que té les funcions d’acompanyar-la. Procedeix de l’AE Santa Tecla. També fa aquestes funcions en menor mesura el Pere Aragón.

Arriba un moment que la patrulla s’estanca i, en contra de la voluntat del Josep Illa i del Tomàs Adell, la resta de membres aposten per fundar un agrupament. Els dubtes són molts, sobretot per la manca de formació i coneixement del mètode escolta. També hi ha un escull important i és l’edat: cap d’ells no és major d’edat. Tenint en compte la situació de la patrulla, finalment l’única opció és apostar per tirar endavant la fundació de l’agrupament. El primer que cal és buscar és un espai on fer-lo viable. Es busquen diferents opcions a parròquies i entitats.

El 2 d’agost de 1969 es considera la data de fundació de l’Agrupament Escolta Skues. És aquest dia quan els membres de la Patrulla Skues i Mossèn Àngel Prats (el vicari), amb el vist-i-plau de Mossèn Francesc Roig, es reuneixen i acorden que l’agrupament pot iniciar l’activitat a la Parròquia Mare de Déu dels Dolors, espai on desplega la seva activitat de manera ininterrompuda al llarg dels darrers cinquanta anys.

L’acord té dos compromisos principals: per una banda, la Patrulla Skues assumeix una unitat de pioners lliure que ja funciona i, per l’altra, la Parròquia es compromet a cedir els locals per a un funcionament òptim del projecte educatiu. La unitat de pioners (que ja porten camisa vermella[2] quan prenen contacte amb la patrulla) és formada per algunes famílies de la Parròquia on destaquen els Domingo, els Montero i els Nadal (que posteriorment funden l’Esplai Picarol el 1974).

La història de la Parròquia Mare de Déu dels Dolors es remunta als anys trenta, quan el barri de Sants passa de ser un poble agrícola i comercial a ser un barri obrer que en poc temps incrementa la seva població. La industrialització del segle XIX es veu impulsada per la creació de noves fàbriques com Can Serra i Balet, nous transports com el “Metro Transversal”, nous equipaments i altres projectes per als quals, per la seva envergadura, calen més mans per treballar. Aquest fet dóna lloc a la urbanització de diversos indrets del Barri de Sants, com els voltants del Mercat Nou, els carrers de de Canalejas, de Daoiz i Velarde i de Badal. Davant aquest fet s’adquireixen els terrenys de la destil·leria Pujol i Grau del carrer Begur, a tocar del convent l’escola de la Divina Pastora. L’any 1934, sense que l’edifici estigués acabat, l’església és consagrada. El 1965 acaben les obres de la façana del temple i finalitza la construcció de l’edifici[3].

Inicialment es proposa com a nom de l’agrupament “Abat Escarré” però ja existeix un a la DDE i com que en aquell moment s’assisteix a les reunions no és possible registrar-ho com a tal. Com es pot comprovar en els següents paràgrafs, l’elecció del nom de l’agrupament és una mica accidental.

L’agrupament comença a funcionar doncs el curs 69-70. Cap dels seus fundadors no és major d’edat. La primera reunió formal de la qual consta acta és el 14 de novembre de 1969. En ella es proposen tres opcions de nom d’agrupament:

1. a) Abat Cassià Just,
2. b) Jofre el Pelós i
3. c) Rafael Casanovas.

S’escull el nom d’Abat Cassià Just. L’escut de l’agrupament pren com a model el de Germanor de Minyons de Muntanya, amb la creu de Sant Jordi al mig i amb el lema “Sempre a punt” i el nom “AE Abat Cassià Just” en els quatre costats. I una corda al voltant fent un cercle amb amb un nus a la part de baix.

Com a color del fulard es proposen tres opcions: 

1. a) blau i rosa, 
2. b) verd i groc i 
3. c) blau fort i blau cel.

El tercer tema que es tracta és la responsabilitat civil i el cap nominal, que inicialment és el vicari Àngel Prats fins que el Josep Illa faci els 18 anys.

En el quart tema es parla de la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE); es pren el compromís de participar dels seus cursos de formació. El cinquè tema tractat fa referència a la planificació de les activitats per Nadal. S’acorda que els llops i daines facin treballs manuals i que facin una petita representació; també es parla d’una possible missa cantada. S’acorda que tot això es farà el diumenge 20 de desembre, el darrer anterior a Nadal. Finalment, en darrer lloc, es fa la transferència de càrrecs:

Cap d’agrupament: Josep Illa

Segon d’agrupament: Tomàs Adell

Tresorer: Tomàs Adell

Enllaç: Francesc Belmonte

Bibliotecari: Albert Pociello

Boticari: Josep Illa i Albert Pociello[4]

Llibre d’or: Tomàs Adell

Intendent: Josep Maria Alonso

Encarregat de material: Josep Illa

Secretari: Josep Maria Alonso

Exploradors: Josep Maria Alonso i Tomàs Adell

 

Pel que fa a les unitats, el Kraal de Llops:

Akela: Mati Ibáñez

Bagheera: Montserrat Espí

Baloo: Ramon Albareda

Rakxa: Joana / Glòria Arenas 

Hathi: Josep Illa[5]

I el Kraal de Pioners:

Cap d’unitat: Francesc Belmonte

Ajudant: Toni Julià

El Manuel Vázquez ajuda a preparar el Josep Illa i el Tomàs Adell per fer la promesa escolta, el 5 de febrer del 1970, a Montserrat, al Pla dels Ocells. També els presenta la Mati Ibáñez, que acaba sent la primera Akela, i és qui dona la promesa al cap i al segon d’agrupament.

Arrenca amb l’Estol de Llops. La tradició original que perdura més de quatre dècades és que l’Akela ha de ser una noia. És la influència de Mn. Antoni Batlle, que considera que els infants estan millor en mans de les noies. Cal anar a buscar doncs una noia que faci d’Akela i una altra que faci el rol de Bagheera. Les unitats acostumen a funcionar amb infants nois i noies dels 7 als 11 anys. Arriben la Mati Ibáñez, que procedeix de l’AE Prat de la Riba de l’Hospitalet (NINE), i la Montse Espí, cosina del Francesc Belmonte. La primera reunió és el dissabte 18 d’octubre de 1969 a dos quarts de sis de la tarda. Es fa una “explicació fonamental del llobatisme de cara al Llibre de la Jungla”. Les impressions són “molt bones, ho han agafat tots amb molta Il·lusió, encara que es troben quelcom revolucionats. A la sortida s’ha anat a veure els pares. Molt bon acolliment.”

La Patrulla encara resta en funcionament, i també hi consten els que ingressen el curs 69-70, ja amb l’agrupament en funcionament i són el Miquel, l’Enric, el Rufino Hernanz i el darrer en ingressar, el Toni Julià, que procedeix de l’AEiG Puig i Moliner. L’agrupament, per tant, combina el funcionament en primera instància amb la Patrulla Skues. Poc a poc la dinàmica de l’agrupament absorbeix la Patrulla. No es té data de la finalització de l’activitat, tot i que se sap  que el 15 de març hi ha una crisi a la Patrulla ja que el Josep Maria Alonso, el Francesc Belmonte i el Rufino Hernanz volen deixar de formar-ne part.

El Clan comença a funcionar amb quatre membres: el Josep Illa, el Tomàs Adell, la Mati Ibáñez i la Montse Espí. Òbviament no és una unitat com a tal, tots tenen edat per ser ròvers, però estan fent de caps a l’agrupament.

El 7 de febrer de 1970 es funda la unitat de Pioners. Els primers caps de la unitat són el Francesc Belmonte i el Toni Julià. Es planteja la fundació de la unitat de noies, la unitat de Pioneres. S’acorda fer activitats conjuntes i separades. 

Després de la crisi o inevitable estancament de la Patrulla Skues, s’aposta per enfortir el Clan i aquest queda format pels següents deu membres: Josep Illa, Josep Maria Alonso, Francesc Belmonte, Rufí Hernanz, Mati Ibáñez, Montse Espí, Ramon Albareda, Tomàs Adell, Esther Torns i Mercè.

Els primers campaments de primavera són a Llívia.  

L’agrupament manté contactes amb les DDE, les Delegacions Diocesanes de l’Escoltisme, si bé manté més lligam amb Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. És de la seva mà que funda Escoltes Catalans el 1974.

En el consell d’agrupament del 9 de maig finalment s’opta pel verd i el groc com a colors del fulard, tot i que en un consell anterior, el 4 d’abril, la proposta escollida era blau i vermell. Les limitacions dels fulards a La Tenda condicionen la decisió final. 

El més fàcil és començar, el més difícil és mantenir-se

A les acaballes del primer curs de funcionament, el 20 de juny de 1970, el Josep Illa presenta la dimissió irrevocable com a cap d’agrupament. Es plantegen tres escenaris: a) buscar una persona de fora, b) buscar un cap del consell d’agrupament i c) un equip de caps. Finalment és escollit el Tomàs Adell a l’edat de 16 anys.

El fet de l’edat genera certs problemes a l’hora de l’adhesió a una estructura associativa: “En vistes que no ens podem posar definitivament en una Branca, a causa de l’edat dels caps, seguirem de moment lliures, intentant tenir contactes amb cursets i xerrades organitzades per les diferents branques”[6]

El curs 70-71 comença amb una reunió del Consell d’agrupament l’1 d’agost. Es pren una decisió prou rellevant: el Josep Maria Alonso i el Rufí Hernanz es preparen per fer de caps de ràngers. Prenen el compromís de llegir llibres i aprendre nous coneixements.

La Montse Espí, que exerceix de Bagheera a l’Estol, assumeix el rol d’Akela, ja que la Mati Ibáñez (Akela) plega després del campaments d’estiu. També ho deixen el Baloo (Ramon Albareda), la Rakxa (Glòria Arenas) i el Hathi (Josep Illa). S’incorpora l’Esther Campmajor. 

Les caps de la nova Unitat de Pioneres són la Maria Nunes com a cap d’unitat i l’Esther Torns com a adjunta. El Francesc Belmonte i el Toni Julià li donen continuïtat al Kraal de Pioners. Al llarg del primer curs es munten les primeres dues patrulles a la unitat de noies i també les dues primeres patrulles a la unitat de nois. S’obre una crisi sobre la qüestió de la coeducació, amb la intervenció de les famílies i del consiliari, que hi estan en contra.

L’agrupament neix amb la irrupció dels debats sobre coeducació. Les associacions existents en aquell moment mantenen debats interns sobre la coeducació. El 1969 Boy Scouts de Catalunya decideix per assemblea fer coeducació en un agrupament pilot. El mateix any, la Germanor de Noies Guies declara la seva voluntat de convertir-se en mixta i canvia el seu nom per Germanor de Nois i Noies Guies. La branca de ròvers de Minyons Escoltes també passa a ser mixta amb l’experiència Solc. Hauran de passar quatres cursos per veure la coeducació a les branques de raiers i pioners.

L’agrupament neix en un context de canvis en l’escoltisme i el guiatge. Després de la foscor de les dues primeres dècades (1939-1959), ve un període de creixement i expansió de l’escoltisme, principalment el confessional; també de debats pedagògics i de redefinició del mapa, prou fragmentat.

Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya ofereix la particularitat de mantenir un pluralisme entre agrupaments confessionals catòlics i aconfessionals, ja que es considera la continuadora de l’esperit de l’antic escoltisme unificat[7]. Els seus agrupaments només són de Barcelona i rodalies. L’agrupament manté relació amb aquesta entitat com també la manté amb la DDE, ja que l’agrupament se situa amb una parròquia i disposa de consiliari, en un primer moment.

L’agrupament comença l’activitat del segon curs el dissabte 3 d’octubre de 1970. L’endemà, diumenge 4, es fa “una Santa Missa per commemorar el començament del curs”. Un repte fonamental de començament de curs és buscar nois i noies per a les unitats de Ràngers i Pioners.

Un grup d’ex-pioners de l’agrupament de Santa Tecla comencen com a colla de novells al Clan.

S’acorda que la quota de l’agrupament és igual per a totes les unitats: 25 pessetes, de les quals 10 són per a la unitat i 15 per a l’agrupament.

El 20 de desembre se celebra el Festival de Nadal. L’entrada al teatre és de 15 pessetes.

1a. part:

Clan: Piano

Estol: Rabadà i Pastorets

Clan: Esquetx de la bombeta

Kraal de Pioners: Cançons

Estol: Tot són pops

Entreacte: Venda de treballs manuals, amb galetes i vi dolç a l’entrada. 

2a. part:

Pioners i pioneres: “Tres i no res”

Clan: Esquetx de la merda

Estol: Circ

Espontanis: Poeta rodamóns i Dos escoltes de l’AE Àngel Custodi[8]

El resultat econòmic del Festival és 1.069 pessetes, després d’haver-ne guanyat 2.310 i d’haver descomptat les despeses de material, de 1.241.

L’agrupament obre un compte a La Tenda, d’aquesta manera cada compra realitzada en nom de l’agrupament en tindrà un 5%. La Tenda és una botiga que se situa al Carrer Pau Claris. La botiga funciona des del febrer de 1965 i és una demostració que en aquesta època les autoritats franquistes ja no posen tants entrebancs a la pràctica de l’escoltisme. També ho és el fet que el 1968 l’editorial Gustavo Gili publica una edició en català de l’Escoltisme per a nois. 

Des de bon principi es veu convenient que hi hagi un grup de pares organitzats que permetin donar suport a l’activitat de l’agrupament. El compromís de les famílies és palès des de l’inici.

El 6 de març de 1971 s’acorda crear la Junta administrativa de l’agrupament i serà “l’equip responsable de la tota la marxa material i administrativa de l’agrupament” 

Entre les activitats destinades a les branques joves (pioners, pioneres i clan) es planteja fer serveis a la comunitat. Entres les activitats es planteja fer a) un estudi sociològic-religiós de la demarcació i b) organitzar un club d’esplai per a infants i adolescents del barri. 

De Cassià Just a Skues

El curs 71-72 arrenca el 2 d’octubre. El Consell d’agrupament està format per Tomàs Adell com a cap d’agrupament; Teresa Sánchez (Terete), cap de pioneres; Francesc Belmonte i Josep Maria Alonso (a partir del maig) com a caps de pioners; Maria Josep León, cap de Noies Ràngers; Rufí Hernanz i Josep Maria Alonso (fins a desembre), caps de ràngers; Montse Espí, Jordi Fabregat i Lluís Sánchez, caps de Llops. En Rufí Hernanz també és nomenat cap de convivència. 

El fet més rellevant d’aquest inici de curs és la Sortida a Montserrat, amb la trobada de Tomàs Adell, cap d’agrupament, i del Josep Maria Alonso, cap de ràngers, amb el Pare Abat de Montserrat Cassià Just, es desestima la idea que l’agrupament mantingui el nom actual. “Vam decidir un dia anar a parlar amb el Cassià Just per demanar-li autorització oficial. Ens va rebre molt bé. No pensava que fos una persona tan planera i oberta. El secretari va interrompre diverses vegades ja que hi havia gent esperant-se fora. La reunió va durar dues hores, quan normalment duraven trenta minuts. Nosaltres teníem 16 anys. Ens va demanar tornar, però per coses de joventut no vam saber aprofitar el moment. El cas és que ens va dir que no. Va considerar que l’estàvem matant. Ens va fer la reflexió que ens imaginéssim si ell feia alguna cosa que no ens agrada i llavors com hauríem d’actuar.”[9]

S’exposen noves propostes:

1. a)   Canigó-Skues,
2. b)   Ull de Ter,
3. c)   Skues i
4. d)   Sant Maurici.

S’acorda en reunió del Consell d’agrupament del 2 de gener de 1972 la proposta d’AE Skues “com a reconeixement a la Patrulla Skues”, trencant en certa manera la tradició catalana de posar noms de personalitats. En la reunió del Consell d’agrupament del 6 de maig de 1972 i davant la petició de la Unitat de Pioneres de revisar el nom, es procedeix a fer una segona votació. Aquest cop les unitats poden fer propostes que s’eleven a la votació del Consell d’agrupament, que per votació, escull de nou Skues:

Cap d’agrupament: Skues

Cap de convivència: –

Pioners: Mare De Déu dels Dolors

Pioneres: Skues

Ràngers: Nostra Senyora dels Dolors

Noies Ràngers: –

Estol: Joan Manau Grau[10]

El tampó de l’agrupament continua sent el mateix, es procedeix a substituir el nom de Cassià Just per Skues.

A la sortida de caps del 31 d’octubre de 1971 es ratifica la idea de mantenir-se com a agrupament lliure, si bé en la reunió del 13 de maig de 1972 el Consell d’agrupament es parla sobre Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. Es procedeix a la lectura dels principis i finalitats. Es fa un debat sobre avantatges i desavantatges i la conclusió a la qual s’arriba és que es decideix mantenir un contacte a nivell de vegueria a partir de les relacions que porta el cap d’agrupament, “però de moment no ens hi integrem”. No consta en cap acta l’adhesió a l’entitat. Ara bé, en el llibre L’Escoltisme Català (1911-1978) escrit per Albert Balcells i Genís Samper, s’inclou Skues com un dels onze agrupaments fundadors d’Escoltes Catalans que formen part de Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. A tall d’anècdota, en el llibre surt escrit Skwes i no Skues. També detalla que el 1974 l’agrupament està format per 60 membres, segons els censos previs a la fusió.

Des de pràcticament el principi es planteja un esquema del curs amb: festa d’hivern (festival de Nadal), festa de Sant Jordi (el nom de Mercat de Calaf ja apareix l’any 1972), campaments de primavera i campaments d’estiu. A la festa d’hivern es planteja fer obres de teatre i a la de Sant Jordi, organitzar el Mercat de Calaf, amb la venda d’objectes fets pels propis minyons.

Han passat els tres primers cursos de l’agrupament. Continuarà…

_________

[1] Entrevista a Tomàs Adell, 15 de maig de 2019.

[2] La camisa vermella és el color dels pioners segons el mètode francès. El mètode francès fa servir colors segons les unitats: castors, groc; llops, gris; ràngers/raiers, blau; pioners, vermell; clan, verd.

[3] Web “Tots som parròquia” www.parroquiadelsdolors.net

[4] L’Albert Pociello deixa l’agrupament el 7 de febrer de 1970. És un dels fundadors de la Patrulla SKUES i és el primer en causar baixa. El càrrec de bibliotecari l’assumeix el Toni Julià. Abandona l’agrupament curiosament el dia que es funda la Unitat de Pioners.

[5] El Josep Illa un cop deixa de ser cap d’agrupament el 20 de juny de 1970 demana continuar a l’Estol de Llops. Ho fa amb el rol de Hathi.

[6] Acta del Consell d’agrupament del 19 de setembre de 1970.

[7] L’escoltisme català (1911-1978)

[8] “AE Àngel Custodi” fa referència a l’AE Montserrat Xavier, fundat el 1960 a Hostafrancs, a la Parròquia Àngel Custodi.

[9] Entrevista a Tomàs Adell, 15 de maig de 2019.

[10] Joan Manau i Grau és el primer rector de la Parròquia Mare de Déu dels Dolors des de 1933 fins l’any 1954. La proposta articulada a través de l’Estol de Llops procedeix de la família Domingo.

 

Entrevista a Tomàs Adell, cap d’agrupament dues dècades als 70 i 80

Tomàs Adell (Barcelona, 1953) membre de la Patrulla SKUES i cap d’agrupament al llarg de vint anys en dues etapes (1970-1978 i 1979-1988). Membre de la Colla Desperta Ferro (1988-1992). Primer comissari de relacions exteriors de Germanor Escolta de Catalunya. En aquestes quatre línies és impossible descriure el que representa en la creació i consolidació de l’agrupament, al llarg de l’entrevista queda palès el seu paper, donant a conèixer moltes coses prou rellevants per entendre l’agrupament avui, oblidades amb el pas del temps.

Comencem pel principi de tot…

En un context, com va descriure Max Aub, en què tota una generació havíeu de tornar a aprendre tot allò que ja sabíem, com vau arribar a conèixer l’escoltisme?

Hi arribem per casualitat, per companys d’escola. N’hi havia un d’ells, l’Albert Pociello, que va ser el primer cap de patrulla, que havia estat minyó de l’AE Pere El Gran, i ens va introduir en el tema. Al mateix temps tots els altres individualment havíem buscat materials, llibres, fulletons… ja que a tots ens captivava el seu aspecte extern i el seu valor pedagògic. L’agrupament va néixer amb molt poca formació, qualsevol experiència que coneixíem la sumàvem i sinó ens ho inventàvem. 

Com es va formar la patrulla SKUES? Quant temps vau operar? El nom de la patrulla surt de l’Escoltisme per a nois…

La Patrulla SKUES va funcionar des del 1965 fins el 1970. La vam formar el Josep Illa, el Tomàs Adell, el Josep Maria Alonso, el Francesc Belmonte i l’Albert Pociello, que va ser el cap de patrulla. Fèiem reunions i sortides, primer d’un dia i, quan vam ser més grans, de dos dies. Teníem l’uniforme que marcava el reglament de patrulles lliures. Les camises eren marró claret i el pantaló caqui. El fulard de la patrulla teòricament havia de ser caqui i blau marí però La Tenda, amb les dificultats de l’època, ens el va fer marró amb el ribet blau-marí. Els carnets que fèiem servir eren els de Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. Per la patrulla també van passar, amb menor implicació, dues persones més: l’Òscar Balada i el Jorge Arnau. L’any que es va fundar l’agrupament també hi van participar alguns minyons més.

Què vol dir exactament que l’agrupament es va constituir el 2 d’agost?

Arriba un moment que la patrulla s’estanca. En contra de la voluntat del Josep Illa i meva, la resta diuen que volen muntar un agrupament. Vam començar a buscar local i un 2 d’agost de 1969 vam parlar amb Mossèn Prats i ens va acceptar la demanda. Amb l’esforç de les famílies es van adaptar els locals de l’entrada del pati (antiga casa del vicari) i posteriorment, com que se’ns queden petits ràpidament, anem a parar als locals actuals. Quan vam entrar a la Parròquia ja hi havia una unitat de pioners que funcionava (les famílies Domingo, Montero, etc.), que després van fundar l’Esplai Picarol.

El Josep Illa, el primer cap d’agrupament, el Francesc Belmonte, el primer cap de Pioners, el Josep Maria Alonso, el primer cap de Ràngers… Com es posen en marxa les unitats? Éreu molt joves!

I tant que érem joves! Primer vaig ser segon d’agrupament i després vaig fer la promesa. El 5 de febrer de 1970 la vam fer el Josep Illa i jo al Pla dels Ocells, a Montserrat. La Mati Ibáñez, la qual ens presenta el Manel Vázquez, el nostre orientador, va ser qui ens va donar la promesa. També s’hi afegeix la Montse Espí. Elles dues faran d’Akela i Bagheera.

El nom de l’agrupament: d’Abat Escarré a Skues passant per Cassià Just.

En un primer moment es decideix Abat Escarré, però ja existia un agrupament amb aquest nom. Llavors es va decidir Abat Cassià Just. Vam decidir anar a parlar amb el pare abat. Va ser una entrevista meravellosa, planera, oberta, poc seriosa i llarga… El secretari entrava cada cinc minuts reclamant finalitzar la reunió. Ens va dir que de cap manera l’agrupament podia dir-se Cassià Just. “M’esteu matant?” “I si faig alguna cosa que no us agrada, com hauríeu d’actuar?”. El tercer curs de funcionament, el 71-72 es va acordar Skues, en reconeixement a la Patrulla fundadora.

Un agrupament laic en una parròquia… Com va ser possible anar consolidant aquesta proposta?

És un tema complicat. Cal entendre el context de l’època. Hi havia dos bàndols, un encapçalat pel vicari, Àngel Prats, que és qui va apostar per nosaltres, i un altre encapçalat pel rector. L’agrupament es anar configurant com a un agrupament laic i es va arribar al punt que el consell pastoral va decidir que se’ns feia fora, però l’agrupament era molt potent, era prou reconegut a Sants. Això en dificultava l’expulsió, era un cost molt alt. També uns pares van anar a parlar amb el Bisbat.

En qualsevol cas, l’aposta per la laïcitat, va provocar la creació de l’Esplai a la Parròquia, per desavinences amb la família Domingo l’any 1973…

L’Esplai Picarol el funden les mateixes famílies de la parròquia que havien donat suport a la creació de l’agrupament: Domingo, Nadal, Montero… Just era un moment que estàvem estudiant com dinamitzar el teatre i ens trobem amb uns mòduls que havien de donar acollida a l’esplai. Mossèn Àngel aquí sí que va fer de consiliari i la relació és molt més estreta.

Passem a parlar del mètode escolta

Com es construeixen els primers mètodes?

Els mètodes evolucionen constantment. La nomenclatura, el progrés, els lemes… es basen en els mètodes de DDE (Delegació Diocesana d’Escoltisme). Tenim influència del mètode francòfon i per altra banda elements de l’abillament anglosaxó o del mètode original vist a Catalunya fins els 60 i 70. Per a nosaltres hi ha dos llibres fonamentals: l’Escoltisme per a Nois i el Pistes. Els carnets de ràngers i pioners els vam fer els caps i els vam picar a màquina. A l’Estol vam fer servir els carnets de la DDE. La metodologia ròver es basava en el nord de ruta, però hi havia una dificultat de continuïtat per la manca de caps.

Al llarg dels anys, es produeixen puntualment debats sobre la interpretació del mètode, amb l’emergència de dos sectors: el sector “floreta” i el sector “xapeta”. Va passar dos cops: el 1972 el Rufí Hernanz i un grup marxen i creen l’AE Foc i Espurnes a la Parròquia de Can Mantega. El segon cop que hi ha un debat semblant és el 1979 i llavors el que marxa sóc jo, després d’una votació. En Jaume Pelejà esdevé cap d’agrupament. En Xavier Pol em crida per tornar un any després.

El carrer Begur està situat al que ara es coneix com a Barri de Badal-Sants. Territori de frontera amb Les Corts, amb Sants però també amb l’Hospitalet de Llobregat. Un dels reptes de BP en el seu primer campament a Brownsea i després en el desplegament del mètode escolta és la coeducació de classes socials, afegit al desenvolupament d’un model de país.

Certament teníem més influència de l’Hospitalet que de Barcelona. La catalanitat era un tema que teníem clar des de la Patrulla. El que volíem era portar-ho a la pràctica: les reunions de pares i de minyons, el teatre al Nadal, la descoberta de Catalunya a través de les excursions, els campaments, etc. La reconstrucció del catalanisme a través de l’escoltisme va ser un dels factors clau per a l’impuls del país a finals dels setanta.

Parlant de coeducació, en un primer moment les unitats eren separades. Totes? Fins quan? Com funcionava?

Comencem els primers cursos amb unitats separades de Ràngers i Pioners. Algunes activitats es fan junts i altres separats. Les patrulles de noies són plantes i les de nois són animals. A l’Estol es comença amb coeducació des del principi.

Les relacions institucionals

Com es configuren les primeres accions institucionals i de relacions públiques en la semiclandestinitat i en els inicis de democràcia?

En la clandestinitat poques relacions: parròquia i estructures associatives. Fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics el 1979 no es tenen relacions amb les institucions. Amb el moviment veïnal no vam establir cap tipus de relació.

L’escoltisme introdueix la preocupació per la cosa pública. Quina visió teniu sobre la dualitat escoltisme i política?

Personalment em cridava la política per motius familiars i de context. La vivència de la política era molt forta a la universitat, assistint a assemblees i manifestacions, amb corredisses incloses davant dels grisos. Vaig tenir un fort debat intern i finalment vaig decidir renunciar a la política militant i apostar per l’educació a través de l’escoltisme. Per altra banda, el salt de l’escoltisme a la política és un fet raonable i lògic.

Com a carta de presentació i comunicació, interna però també externa, una revista. Com sorgeix la idea de fer la Revista SKUA?

La idea de fer una revista la proposa el Xavier Pol. Vam contactar amb JM3, editor a l’Hospitalet de Llobregat. Progressivament es van anant regularitzant les seccions de la revista. A l’editorial acostumàven a ser punyents. Una vegada vaig ser crític amb la FCEG i em van cridar a una espècie de Consell d’Honor. També fèiem entrevistes a persones rellevants i d’interès per a la nostra acció.

Parlem una mica del que ha representat ser cap a l’AE Skues

El cap de Skues té un ADN propi… 

M’expliqueu que el nivell d’exigència, de compromís, de millora contínua, de temps dedicat, d’esforç, de compromís de deixar-nos-hi la pell arriba fins el darrer cap d’agrupament. Això no m’estranya, perquè l’escoltisme em va canviar la vida. També als meus fills. Entenc que hi hagi tota una generació de persones marcada per l’escoltisme de Skues.

Començaven molts infants a llops o ràngers/raiers però després arribaven o han arribat molt pocs a caps… No tothom pot ser educador? O sí?

Un pot ser molt aficionat a l’hoquei i practicar l’esport, però això no vol dir ser un bon jugador. No tothom serveix per fer qualsevol cosa. Per ser un bon escolta has de voler ser-ho. La superació, l’exigència, l’autocrítica, etc., però també el desig que el país funcioni i que la ciutadania sigui feliç.

El fet de començar a ser cap se simbolitzava en una cerimònia amb certa polèmica i controvèrsia. Simbòlicament s’ha de reconèixer que era molt potent. Podries recordar en què consistia i en què es va inspirar la investidura de cap? I el nom de Colla Companys?

Aquesta cerimònia és invenció meva, com moltes altres coses que vam dissenyar en aquella època. Ningú no ens havia explicat com fer cerimònies d’investidura de cap i tampoc no n’hi havia llibres. Vam pensar en simbolitzar-la amb la pedra, que recorda que és una feina molt feixuga, molt dura i que pesa i que hi has de dedicar moltes hores, fer molts sacrificis i deixar de banda altres projectes. I la bufetada representa que no es va a fer de cap perquè et reconeguin que bé que ho fas, quin bon cap que tenim, sinó més aviat el contrari, que l’únic que rebràs són crítiques i vam pensar en representar tot això amb una bufetada. La Colla Companys funciona des del principi i és la trobada de caps investits, que decideixen qui s’investeix. El nom no té res a veure amb el president Companys.

Parlem una mica del context escolta i guia català

Els inicis, sense un enquadrament clar…

Durant molt temps som un agrupament lliure. El primer any vam estar uns mesos a la DDE. Per això no ens vam poder dir Abat Escarré. Després estem lliures (no federats). Un dia a una sortida se’ns apropa un noi i ens pregunta si voldríem entrar a Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya, l’any 1973, i des d’aquí participem a la fundació d’Escoltes Catalans el 1974.

Com és la implicació en la fundació d’Escoltes Catalans el 1974? Hi havia una divisió real entre “xapetes” i “floretes”? Com es decideix la sortida? Què passa a l’assemblea de Lleida?

Des de bon principi hi ha convivència entre “floretes” i “xapetes”. Nosaltres érem minoria i érem una mica més guerrillers que els floretes. Curiosament quan et trobes amb dirigents d’aquella època reconeixen que potser se’ls va anar de les mans i que potser es van equivocar. Escoltes Catalans s’està fent, i hi ha debat sobre la promesa i la llei, l’uniforme, etc. Hi ha dos blocs i no hi ha agrupaments que canviïn d’un cantó a l’altre.

El 1979 es comencen a fer les trobades Sant Jordi impulsades per la COPE….

Des del principi està molt clar que la voluntat és organitzar una nova entitat escolta. Teníem doble feina: anàvem a les trobades d’Escoltes Catalans i a les de la COPE. Fins i tot vam sortir al Circuit Català en una de les trobades a El Corredor, l’any 1984. A les trobades hi participem Skues, Sant Jordi, Roland Philipps, Apel·les Mestres’71 i Sant Francesc Xavier, que marxa de la COPE a Scouts de Catalunya cinc minuts abans de la fundació de Germanor Escolta de Catalunya.

Finalment decidim marxar d’Escoltes Catalans. A l’Assemblea de Lleida, el 1986, on ja hi havia molta tibantor, vam marxar el Sant Francesc Xavier i Skues. A la Rosa Maria Pujol, presidenta d’Escoltes Catalans no li sortien els números i és que nosaltres no ens vam votar. Si ens haguéssim votat a nosaltres mateixos, no hagués sortit l’expulsió. El Sant Jordi i l’Apel·les Mestres van continuar, però posteriorment van plegar. Era una associació de 2.000 membres de la qual en van marxar 400.

I calia escollir un líder per al nou projecte…

En l’elecció del comissari general de Germanor Escolta de Catalunya vaig proposar l’Enric Font, de l’Apel·les Mestres’71. Era la persona més idònia i amb el millor perfil de tots nosaltres. Enguany és el 30è. aniversari de la seva fundació a Montserrat, el 7 de maig.

Algun bon record d’Escoltes Catalans?

Dels bons records a l’etapa d’Escoltes Catalans, hi ha la primera participació catalana a un Jamboree, el 1983 al Canadà, l’Eurofolk (actual Eurojam) el 1985 a Catalunya…  

Podries explicar la motivació per impulsar la COPE i després la Germanor Escolta de Catalunya? Es pot dir que es va construir una organització a la mida de l’AE Skues?

La fundació de Germanor té molts beneficis però també molts costos. Feina per triplicat: el dia a dia de l’agrupament, el debat metodològic a Escoltes Catalans i en paral·lel a la COPE.

I el balanç de Germanor Escolta de Catalunya?

Caldria remarcar que ens va fallar no saber fer-nos grans. La nostra tesi era que si es creixia ens deixarien entrar a la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Els recursos eren escassos. Vam aconseguir l’alliberament una persona per fer secretaria. Els locals de Nàpols es va aconseguir a partir de l’aval del Brau Generós (Agustí Jorba), en aquell moment cap de l’agrupament Roland Philipps.

Sabeu que ara Acció Escolta de Catalunya ja no pertany a ASDE?

Els fets associatius mai no són aïllats, sempre acompanyen els fets polítics i viceversa.

El contacte amb la natura és un dels elements principals de l’escoltisme

Per què l’agrupament té una presència important al Moianès?

Fontscalents, Sant Quirze Safaja, la Ruta dels Castells, Castellterçol… van ser llocs que vam trobar els caps. Ens dedicàvem a buscar llocs accessibles, que no fossin massa lluny, ni cars, etc. Ara imagino que amb la normativa actual es necessiten unes condicions que limiten molt l’acampada.

El pionerisme, és a dir, les instal·lacions a les sortides… El vau aprendre dels llibres?

Els llibres Mans hàbils i Pistes van ser la base de coneixement per impulsar activitats. Des dels primers campaments a Llívia (Catalunya nord) vam començar a fer instal·lacions. Es perdia molt de temps, sobretot si no hi havia llenya, haha.

Com sorgeix la idea de fer el projecte de Caixes-Niu a Sant Quirze de Safaja?

Les aconseguíem gratuïtes. Es va fer durant anys. Es penjaven, es revisaven, es tornaven a penjar. Es feia un informe… Un gran projecte mediambiental.

Què us suggereix els llocs de Can Bordoi i Les Illes del Montseny?

A Can Bordoi, al Corredor, hi vam fer moltes excursions. Més a prop hi havia la casa de Can Cadena, de la DDE (MEGC), i també hi anàvem a fer trobades de caps. Les Illes a mi em suggereix moltes coses de sortides, campaments, una paella per a cinc-centes persones… Un lloc idoni per fer bé les coses i en aquest cas vol dir bona relació amb el propietari i deixar el terreny millor que no l’havíem trobat.

Pel que fa als serveis, l’agrupament va participar en els treballs després dels aiguats de València. També va impulsar la campanya de recollida de joguines quan ningú no la feia. Va contribuir a la neteja de boscos a Montserrat i Begues… La Font de la SKUA a La Pobla de Claramunt…

La travessa pel riu Tordera també és ben recordada per tota una generació… Quan va ser i com es va fer?

És una empresa que van decidir els propis Pioners en votació i honestament no donava un duro per ella. Els vaig dir que endavant, però amb una condició: que sempre ens mantinguéssim a un metre de la llera del riu. Vam haver de travessar però unes quantes vegades el riu. Va funcionar molt bé i els pioners van fer-la entusiasmats. I es va fer en tres etapes: dues excursions i els campaments de primavera. 

Sobre altres activitats característiques…

El Festival de Nadal.

El primer any només el va protagonitzar l’Estol. Fins i tot vam fer una “zarzuela”. Després ja hi van participar la resta d’unitats. Primer al Teatre de la parròquia i després al Teatre de Sant Isidre. M’heu fet recordar que els primers anys fèiem passes de les pel·lícules com “20 docenas de hijos”o “El llibre de la jungla”, relacionades amb l’escoltisme, al Teatre.

El Mercat de Calaf. 

El per què es diu així no en tinc ni idea. Es deia que era era un espai de disbauxa. Va ser una idea que van importar l’Akela i la Bagheera (la Mati Ibáñez i la Montse Espí), que venien d’un altre agrupament.

El Sopar de Germanor.

El primer sopar es fa el 1986 i l’organitzen els pares i mares. És tot i èxit. Es feia al maig o juny i era un moment de trobada amb la participació de les famílies. 

Anem acabant amb les tres darreres preguntes o reflexions…

Deixes de ser cap d’agrupament el 1988, dues dècades després de la seva fundació. Un agrupament amb cinc unitats obertes, un centenar infants i joves, uns locals adequats, una associació nova a la mida de Skues… Tens 35 anys. Tota una vida dedicada a l’escoltisme…

Sí. Vaig escollir dedicar-me a l’escoltisme. Per mi ha sigut una de les coses molt bones que m’han passat. Estic molt content d’haver-ho fet. Ha significat un reforçament com a persona que fins i tot l’he fet servir a nivell professional. No pots deixar d’actuar com a escolta. Hi actues sempre. Per a mi i per als meus fills. I encara ara en parlem molt.  

Què sentiu quan l’agrupament arriba als 50 anys d’història?

Una gran il·lusió. Jo era dels que deia que això no arribaria enlloc i que ens fotríem una nata de cal déu. I que puguem dir 50 anys és colpidor, és engrescador, és una gran satisfacció. És una feina molt pesada per a tots els caps que han passat per aquí. Si podem continuar cinquanta anys més, doncs millor.

Quina creus que és la vigència del mètode escolta en un món que no s’assembla en res al de 1969? Dit d’una altra manera, per què recomanaríeu a les famílies apropar-se a un cau?

És evident que el món ha canviat moltíssim. El mètode escolta també. Evidentment no es pot aplicar el mètode de 1907, per descomptat, si bé el trobo encara útil. El trobo vigent en els valors, en la promesa i la llei, l’estima al proïsme, la natura i el país, el treball en equip, la superació personal. Aconsellaria a tothom que portés els seus fills a un agrupament escolta, mirant molt quin s’escull. Ara hi ha molts esplais, cal saber que són propostes diferents. Un agrupament on hi hagi una promesa, que persegueixi deixar el món millor que no pas l’hem trobat, que siguin sincers amb ells mateixos i amb els que els envolten. 

De la teva actual vida quotidiana, creus que les aptituds, habilitats, coneixements… competències que en diuen ara… les vas adquirir liderant l’agrupament?

Ara estic jubilat! Però les funcions de lideratge a la meva empresa són les que vaig aprendre a l’escoltisme. Tota la meva vida professional i social vaig fer servir el que vaig aprendre fent de cap. Fins i tot en l’educació dels meus fills. Fins i tot ara, que són adults, hi ha coses que faig servir apreses aquells anys. D’altra banda, no seria jo. 

Quin missatge li donaries als dos-cents caps que han passat per Skues?

Els diria, d’entrada, que moltes gràcies. Gràcies en nom propi i de l’escoltisme, en nom de l’agrupament, en nom de tots els minyons. Gràcies al temps dedicat, pel temps que us ha robat l’escoltisme. Però que alhora valorin que una mica de recompensa sí que hi ha. La manera de comportar-se, de dir les coses, de treballar, és gràcies a les hores que heu dedicat a l’agrupament. Gràcies a tots ells perquè això ha permès que l’agrupament visqui 50 anys… perdoneu (moment d’emoció del Tomàs). 50 anys són molts. No tota la gent pot dir que ha participat d’un projecte de mig segle. I per a un agrupament escolta és moltíssim. I hem d’estar contents i satisfets i oblidar les penúries, els mals moments. Ser positius, molt curosos i molt treballadors. Gràcies.

 

(Entrevista realitzada per Guillem Hoyo i Fabian Mohedano el 15 de maig de 2019 als locals de l’AE Skues)

9N. ACTE UNITARI. 50è ANIVERSARI.

L’Agrupament Escolta SKUES celebrem el 50è aniversari. Per celebrar-ho, aquest dissabte 9 de novembre, a Cotxeres de Sants, realitzarem un Acte Unitari. L’acte vol ser principalment un homenatge a les més de 200 persones que heu dedicat part del vostre temps al llarg de les darreres cinc dècades a l’educació d’infants i joves, fent de caps, de manera altruista i voluntària; especialment a aquelles persones que el vau fundar.
Serà un moment de retrobaments, d’emocions a flor de pell, de reconeixement i de projecció de futur per a l’agrupament actual, que gaudeix d’una molt bona salut.

Feu-nos arribar la vostra assistència al email 50skues@gmail.com

Campaments d’Estiu’18

Els campaments per unitats van acabar i ja tenim ganes de tornar-hi 🔰⚜️🔰

Pioners implicant-se

Llops al consell de roca

Castors a la natura

Campaments d’Estiu’18

Preparatsss!!🔛

Preparant campees☀