De la patrulla lliure a l’agrupament
En un context de prohibició de l’expressió cultural catalana i de l’activitat associativa lliure, un grup de nois de 12 a 15 anys, companys d’escola de Maristes Sants-Les Corts, emprenen l’aventura de formar una patrulla escolta lliure. Els primers membres són el Josep Illa, el Tomàs Adell, el Josep Maria Alonso, el Francesc Belmonte i l’Albert Pociello, sent aquest darrer el primer cap de patrulla, ja que és l’únic que té una relació prèvia amb l’escoltisme (és minyó de l’AE Pere el Gran abans de la seva desaparició, el 1965). Al mateix temps, “tots nosaltres de manera individual havíem fet els primers passos per cercar documentació, llegir llibres i tríptics, perquè a tots ens captava el món escolta, tant l’aspecte exterior d’acampada, de contacte amb la natura, com el valor pedagògic que tenia l’escoltisme.”[1]. El grup de nois Maristes Sants-Les Corts interactua amb un grup de noies de l’Escola Sagrada Família, una escola de llarga tradició al barri, situada al carrer Guadiana, 13-17. Algunes d’aquestes noies, com la Maria Josep León o la Maribel Español, també tenen protagonisme en els primers anys de l’agrupament.
Les primeres activitats no poden anar més enllà de fer reunions, sovint a la part de darrere de la cansaladeria, botiga familiar del Josep Illa, al carrer Constitució 85 (La Bordeta), i de la lectura de llibres, ja que per l’edat dels membres les famílies no els permeten anar d’excursió. Més tard es comencen a fer sortides, primer d’un dia i més endavant de dos. L’uniforme és el que porten les patrulles escoltes lliures: pantalons de tela de color caqui i camisa de color marró clar. El cap de patrulla porta dues barres a la camisa i el segon en porta una. Utilitzen un fulard de color marró amb ribet blau marí. També hi ha un banderí de patrulla, de color groc amb ribet negre i una skua negra. El mètode i els carnets que es fan servir són els de Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. El Manel Vázquez és la persona que fa de cap orientador de la patrulla, que té les funcions d’acompanyar-la. Procedeix de l’AE Santa Tecla. També fa aquestes funcions en menor mesura el Pere Aragón.
Arriba un moment que la patrulla s’estanca i, en contra de la voluntat del Josep Illa i del Tomàs Adell, la resta de membres aposten per fundar un agrupament. Els dubtes són molts, sobretot per la manca de formació i coneixement del mètode escolta. També hi ha un escull important i és l’edat: cap d’ells no és major d’edat. Tenint en compte la situació de la patrulla, finalment l’única opció és apostar per tirar endavant la fundació de l’agrupament. El primer que cal és buscar és un espai on fer-lo viable. Es busquen diferents opcions a parròquies i entitats.
El 2 d’agost de 1969 es considera la data de fundació de l’Agrupament Escolta Skues. És aquest dia quan els membres de la Patrulla Skues i Mossèn Àngel Prats (el vicari), amb el vist-i-plau de Mossèn Francesc Roig, es reuneixen i acorden que l’agrupament pot iniciar l’activitat a la Parròquia Mare de Déu dels Dolors, espai on desplega la seva activitat de manera ininterrompuda al llarg dels darrers cinquanta anys.
L’acord té dos compromisos principals: per una banda, la Patrulla Skues assumeix una unitat de pioners lliure que ja funciona i, per l’altra, la Parròquia es compromet a cedir els locals per a un funcionament òptim del projecte educatiu. La unitat de pioners (que ja porten camisa vermella[2] quan prenen contacte amb la patrulla) és formada per algunes famílies de la Parròquia on destaquen els Domingo, els Montero i els Nadal (que posteriorment funden l’Esplai Picarol el 1974).
La història de la Parròquia Mare de Déu dels Dolors es remunta als anys trenta, quan el barri de Sants passa de ser un poble agrícola i comercial a ser un barri obrer que en poc temps incrementa la seva població. La industrialització del segle XIX es veu impulsada per la creació de noves fàbriques com Can Serra i Balet, nous transports com el “Metro Transversal”, nous equipaments i altres projectes per als quals, per la seva envergadura, calen més mans per treballar. Aquest fet dóna lloc a la urbanització de diversos indrets del Barri de Sants, com els voltants del Mercat Nou, els carrers de de Canalejas, de Daoiz i Velarde i de Badal. Davant aquest fet s’adquireixen els terrenys de la destil·leria Pujol i Grau del carrer Begur, a tocar del convent l’escola de la Divina Pastora. L’any 1934, sense que l’edifici estigués acabat, l’església és consagrada. El 1965 acaben les obres de la façana del temple i finalitza la construcció de l’edifici[3].
Inicialment es proposa com a nom de l’agrupament “Abat Escarré” però ja existeix un a la DDE i com que en aquell moment s’assisteix a les reunions no és possible registrar-ho com a tal. Com es pot comprovar en els següents paràgrafs, l’elecció del nom de l’agrupament és una mica accidental.
L’agrupament comença a funcionar doncs el curs 69-70. Cap dels seus fundadors no és major d’edat. La primera reunió formal de la qual consta acta és el 14 de novembre de 1969. En ella es proposen tres opcions de nom d’agrupament:
- a) Abat Cassià Just,
- b) Jofre el Pelós i
- c) Rafael Casanovas.
S’escull el nom d’Abat Cassià Just. L’escut de l’agrupament pren com a model el de Germanor de Minyons de Muntanya, amb la creu de Sant Jordi al mig i amb el lema “Sempre a punt” i el nom “AE Abat Cassià Just” en els quatre costats. I una corda al voltant fent un cercle amb amb un nus a la part de baix.
Com a color del fulard es proposen tres opcions:
- a) blau i rosa,
- b) verd i groc i
- c) blau fort i blau cel.
El tercer tema que es tracta és la responsabilitat civil i el cap nominal, que inicialment és el vicari Àngel Prats fins que el Josep Illa faci els 18 anys.
En el quart tema es parla de la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE); es pren el compromís de participar dels seus cursos de formació. El cinquè tema tractat fa referència a la planificació de les activitats per Nadal. S’acorda que els llops i daines facin treballs manuals i que facin una petita representació; també es parla d’una possible missa cantada. S’acorda que tot això es farà el diumenge 20 de desembre, el darrer anterior a Nadal. Finalment, en darrer lloc, es fa la transferència de càrrecs:
Cap d’agrupament: Josep Illa
Segon d’agrupament: Tomàs Adell
Tresorer: Tomàs Adell
Enllaç: Francesc Belmonte
Bibliotecari: Albert Pociello
Boticari: Josep Illa i Albert Pociello[4]
Llibre d’or: Tomàs Adell
Intendent: Josep Maria Alonso
Encarregat de material: Josep Illa
Secretari: Josep Maria Alonso
Exploradors: Josep Maria Alonso i Tomàs Adell
Pel que fa a les unitats, el Kraal de Llops:
Akela: Mati Ibáñez
Bagheera: Montserrat Espí
Baloo: Ramon Albareda
Rakxa: Joana / Glòria Arenas
Hathi: Josep Illa[5]
I el Kraal de Pioners:
Cap d’unitat: Francesc Belmonte
Ajudant: Toni Julià
El Manuel Vázquez ajuda a preparar el Josep Illa i el Tomàs Adell per fer la promesa escolta, el 5 de febrer del 1970, a Montserrat, al Pla dels Ocells. També els presenta la Mati Ibáñez, que acaba sent la primera Akela, i és qui dona la promesa al cap i al segon d’agrupament.
Arrenca amb l’Estol de Llops. La tradició original que perdura més de quatre dècades és que l’Akela ha de ser una noia. És la influència de Mn. Antoni Batlle, que considera que els infants estan millor en mans de les noies. Cal anar a buscar doncs una noia que faci d’Akela i una altra que faci el rol de Bagheera. Les unitats acostumen a funcionar amb infants nois i noies dels 7 als 11 anys. Arriben la Mati Ibáñez, que procedeix de l’AE Prat de la Riba de l’Hospitalet (NINE), i la Montse Espí, cosina del Francesc Belmonte. La primera reunió és el dissabte 18 d’octubre de 1969 a dos quarts de sis de la tarda. Es fa una “explicació fonamental del llobatisme de cara al Llibre de la Jungla”. Les impressions són “molt bones, ho han agafat tots amb molta Il·lusió, encara que es troben quelcom revolucionats. A la sortida s’ha anat a veure els pares. Molt bon acolliment.”
La Patrulla encara resta en funcionament, i també hi consten els que ingressen el curs 69-70, ja amb l’agrupament en funcionament i són el Miquel, l’Enric, el Rufino Hernanz i el darrer en ingressar, el Toni Julià, que procedeix de l’AEiG Puig i Moliner. L’agrupament, per tant, combina el funcionament en primera instància amb la Patrulla Skues. Poc a poc la dinàmica de l’agrupament absorbeix la Patrulla. No es té data de la finalització de l’activitat, tot i que se sap que el 15 de març hi ha una crisi a la Patrulla ja que el Josep Maria Alonso, el Francesc Belmonte i el Rufino Hernanz volen deixar de formar-ne part.
El Clan comença a funcionar amb quatre membres: el Josep Illa, el Tomàs Adell, la Mati Ibáñez i la Montse Espí. Òbviament no és una unitat com a tal, tots tenen edat per ser ròvers, però estan fent de caps a l’agrupament.
El 7 de febrer de 1970 es funda la unitat de Pioners. Els primers caps de la unitat són el Francesc Belmonte i el Toni Julià. Es planteja la fundació de la unitat de noies, la unitat de Pioneres. S’acorda fer activitats conjuntes i separades.
Després de la crisi o inevitable estancament de la Patrulla Skues, s’aposta per enfortir el Clan i aquest queda format pels següents deu membres: Josep Illa, Josep Maria Alonso, Francesc Belmonte, Rufí Hernanz, Mati Ibáñez, Montse Espí, Ramon Albareda, Tomàs Adell, Esther Torns i Mercè.
Els primers campaments de primavera són a Llívia.
L’agrupament manté contactes amb les DDE, les Delegacions Diocesanes de l’Escoltisme, si bé manté més lligam amb Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. És de la seva mà que funda Escoltes Catalans el 1974.
En el consell d’agrupament del 9 de maig finalment s’opta pel verd i el groc com a colors del fulard, tot i que en un consell anterior, el 4 d’abril, la proposta escollida era blau i vermell. Les limitacions dels fulards a La Tenda condicionen la decisió final.
El més fàcil és començar, el més difícil és mantenir-se
A les acaballes del primer curs de funcionament, el 20 de juny de 1970, el Josep Illa presenta la dimissió irrevocable com a cap d’agrupament. Es plantegen tres escenaris: a) buscar una persona de fora, b) buscar un cap del consell d’agrupament i c) un equip de caps. Finalment és escollit el Tomàs Adell a l’edat de 16 anys.
El fet de l’edat genera certs problemes a l’hora de l’adhesió a una estructura associativa: “En vistes que no ens podem posar definitivament en una Branca, a causa de l’edat dels caps, seguirem de moment lliures, intentant tenir contactes amb cursets i xerrades organitzades per les diferents branques”[6]
El curs 70-71 comença amb una reunió del Consell d’agrupament l’1 d’agost. Es pren una decisió prou rellevant: el Josep Maria Alonso i el Rufí Hernanz es preparen per fer de caps de ràngers. Prenen el compromís de llegir llibres i aprendre nous coneixements.
La Montse Espí, que exerceix de Bagheera a l’Estol, assumeix el rol d’Akela, ja que la Mati Ibáñez (Akela) plega després del campaments d’estiu. També ho deixen el Baloo (Ramon Albareda), la Rakxa (Glòria Arenas) i el Hathi (Josep Illa). S’incorpora l’Esther Campmajor.
Les caps de la nova Unitat de Pioneres són la Maria Nunes com a cap d’unitat i l’Esther Torns com a adjunta. El Francesc Belmonte i el Toni Julià li donen continuïtat al Kraal de Pioners. Al llarg del primer curs es munten les primeres dues patrulles a la unitat de noies i també les dues primeres patrulles a la unitat de nois. S’obre una crisi sobre la qüestió de la coeducació, amb la intervenció de les famílies i del consiliari, que hi estan en contra.
L’agrupament neix amb la irrupció dels debats sobre coeducació. Les associacions existents en aquell moment mantenen debats interns sobre la coeducació. El 1969 Boy Scouts de Catalunya decideix per assemblea fer coeducació en un agrupament pilot. El mateix any, la Germanor de Noies Guies declara la seva voluntat de convertir-se en mixta i canvia el seu nom per Germanor de Nois i Noies Guies. La branca de ròvers de Minyons Escoltes també passa a ser mixta amb l’experiència Solc. Hauran de passar quatres cursos per veure la coeducació a les branques de raiers i pioners.
L’agrupament neix en un context de canvis en l’escoltisme i el guiatge. Després de la foscor de les dues primeres dècades (1939-1959), ve un període de creixement i expansió de l’escoltisme, principalment el confessional; també de debats pedagògics i de redefinició del mapa, prou fragmentat.
Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya ofereix la particularitat de mantenir un pluralisme entre agrupaments confessionals catòlics i aconfessionals, ja que es considera la continuadora de l’esperit de l’antic escoltisme unificat[7]. Els seus agrupaments només són de Barcelona i rodalies. L’agrupament manté relació amb aquesta entitat com també la manté amb la DDE, ja que l’agrupament se situa amb una parròquia i disposa de consiliari, en un primer moment.
L’agrupament comença l’activitat del segon curs el dissabte 3 d’octubre de 1970. L’endemà, diumenge 4, es fa “una Santa Missa per commemorar el començament del curs”. Un repte fonamental de començament de curs és buscar nois i noies per a les unitats de Ràngers i Pioners.
Un grup d’ex-pioners de l’agrupament de Santa Tecla comencen com a colla de novells al Clan.
S’acorda que la quota de l’agrupament és igual per a totes les unitats: 25 pessetes, de les quals 10 són per a la unitat i 15 per a l’agrupament.
El 20 de desembre se celebra el Festival de Nadal. L’entrada al teatre és de 15 pessetes.
1a. part:
Clan: Piano
Estol: Rabadà i Pastorets
Clan: Esquetx de la bombeta
Kraal de Pioners: Cançons
Estol: Tot són pops
Entreacte: Venda de treballs manuals, amb galetes i vi dolç a l’entrada.
2a. part:
Pioners i pioneres: “Tres i no res”
Clan: Esquetx de la merda
Estol: Circ
Espontanis: Poeta rodamóns i Dos escoltes de l’AE Àngel Custodi[8]
El resultat econòmic del Festival és 1.069 pessetes, després d’haver-ne guanyat 2.310 i d’haver descomptat les despeses de material, de 1.241.
L’agrupament obre un compte a La Tenda, d’aquesta manera cada compra realitzada en nom de l’agrupament en tindrà un 5%. La Tenda és una botiga que se situa al Carrer Pau Claris. La botiga funciona des del febrer de 1965 i és una demostració que en aquesta època les autoritats franquistes ja no posen tants entrebancs a la pràctica de l’escoltisme. També ho és el fet que el 1968 l’editorial Gustavo Gili publica una edició en català de l’Escoltisme per a nois.
Des de bon principi es veu convenient que hi hagi un grup de pares organitzats que permetin donar suport a l’activitat de l’agrupament. El compromís de les famílies és palès des de l’inici.
El 6 de març de 1971 s’acorda crear la Junta administrativa de l’agrupament i serà “l’equip responsable de la tota la marxa material i administrativa de l’agrupament”
Entre les activitats destinades a les branques joves (pioners, pioneres i clan) es planteja fer serveis a la comunitat. Entres les activitats es planteja fer a) un estudi sociològic-religiós de la demarcació i b) organitzar un club d’esplai per a infants i adolescents del barri.
De Cassià Just a Skues
El curs 71-72 arrenca el 2 d’octubre. El Consell d’agrupament està format per Tomàs Adell com a cap d’agrupament; Teresa Sánchez (Terete), cap de pioneres; Francesc Belmonte i Josep Maria Alonso (a partir del maig) com a caps de pioners; Maria Josep León, cap de Noies Ràngers; Rufí Hernanz i Josep Maria Alonso (fins a desembre), caps de ràngers; Montse Espí, Jordi Fabregat i Lluís Sánchez, caps de Llops. En Rufí Hernanz també és nomenat cap de convivència.
El fet més rellevant d’aquest inici de curs és la Sortida a Montserrat, amb la trobada de Tomàs Adell, cap d’agrupament, i del Josep Maria Alonso, cap de ràngers, amb el Pare Abat de Montserrat Cassià Just, es desestima la idea que l’agrupament mantingui el nom actual. “Vam decidir un dia anar a parlar amb el Cassià Just per demanar-li autorització oficial. Ens va rebre molt bé. No pensava que fos una persona tan planera i oberta. El secretari va interrompre diverses vegades ja que hi havia gent esperant-se fora. La reunió va durar dues hores, quan normalment duraven trenta minuts. Nosaltres teníem 16 anys. Ens va demanar tornar, però per coses de joventut no vam saber aprofitar el moment. El cas és que ens va dir que no. Va considerar que l’estàvem matant. Ens va fer la reflexió que ens imaginéssim si ell feia alguna cosa que no ens agrada i llavors com hauríem d’actuar.”[9]
S’exposen noves propostes:
- a) Canigó-Skues,
- b) Ull de Ter,
- c) Skues i
- d) Sant Maurici.
S’acorda en reunió del Consell d’agrupament del 2 de gener de 1972 la proposta d’AE Skues “com a reconeixement a la Patrulla Skues”, trencant en certa manera la tradició catalana de posar noms de personalitats. En la reunió del Consell d’agrupament del 6 de maig de 1972 i davant la petició de la Unitat de Pioneres de revisar el nom, es procedeix a fer una segona votació. Aquest cop les unitats poden fer propostes que s’eleven a la votació del Consell d’agrupament, que per votació, escull de nou Skues:
Cap d’agrupament: Skues
Cap de convivència: –
Pioners: Mare De Déu dels Dolors
Pioneres: Skues
Ràngers: Nostra Senyora dels Dolors
Noies Ràngers: –
Estol: Joan Manau Grau[10]
El tampó de l’agrupament continua sent el mateix, es procedeix a substituir el nom de Cassià Just per Skues.
A la sortida de caps del 31 d’octubre de 1971 es ratifica la idea de mantenir-se com a agrupament lliure, si bé en la reunió del 13 de maig de 1972 el Consell d’agrupament es parla sobre Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. Es procedeix a la lectura dels principis i finalitats. Es fa un debat sobre avantatges i desavantatges i la conclusió a la qual s’arriba és que es decideix mantenir un contacte a nivell de vegueria a partir de les relacions que porta el cap d’agrupament, “però de moment no ens hi integrem”. No consta en cap acta l’adhesió a l’entitat. Ara bé, en el llibre L’Escoltisme Català (1911-1978) escrit per Albert Balcells i Genís Samper, s’inclou Skues com un dels onze agrupaments fundadors d’Escoltes Catalans que formen part de Germanor de Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. A tall d’anècdota, en el llibre surt escrit Skwes i no Skues. També detalla que el 1974 l’agrupament està format per 60 membres, segons els censos previs a la fusió.
Des de pràcticament el principi es planteja un esquema del curs amb: festa d’hivern (festival de Nadal), festa de Sant Jordi (el nom de Mercat de Calaf ja apareix l’any 1972), campaments de primavera i campaments d’estiu. A la festa d’hivern es planteja fer obres de teatre i a la de Sant Jordi, organitzar el Mercat de Calaf, amb la venda d’objectes fets pels propis minyons.
Han passat els tres primers cursos de l’agrupament. Continuarà…
_________
[1] Entrevista a Tomàs Adell, 15 de maig de 2019.
[2] La camisa vermella és el color dels pioners segons el mètode francès. El mètode francès fa servir colors segons les unitats: castors, groc; llops, gris; ràngers/raiers, blau; pioners, vermell; clan, verd.
[3] Web “Tots som parròquia” www.parroquiadelsdolors.net
[4] L’Albert Pociello deixa l’agrupament el 7 de febrer de 1970. És un dels fundadors de la Patrulla SKUES i és el primer en causar baixa. El càrrec de bibliotecari l’assumeix el Toni Julià. Abandona l’agrupament curiosament el dia que es funda la Unitat de Pioners.
[5] El Josep Illa un cop deixa de ser cap d’agrupament el 20 de juny de 1970 demana continuar a l’Estol de Llops. Ho fa amb el rol de Hathi.
[6] Acta del Consell d’agrupament del 19 de setembre de 1970.
[7] L’escoltisme català (1911-1978)
[8] “AE Àngel Custodi” fa referència a l’AE Montserrat Xavier, fundat el 1960 a Hostafrancs, a la Parròquia Àngel Custodi.
[9] Entrevista a Tomàs Adell, 15 de maig de 2019.
[10] Joan Manau i Grau és el primer rector de la Parròquia Mare de Déu dels Dolors des de 1933 fins l’any 1954. La proposta articulada a través de l’Estol de Llops procedeix de la família Domingo.
Agrupament Escolta Skues 